Entrevista al president de la Fundació, Josep Vilajoana
Josep Vilajoana i Celaya, doctor en psicologia i psicoterapeuta, fa sis anys que presideix la Fundació Congrés Català de Salut Mental. Amb experiència en drogodependències, salut i envelliment, Vilajoana és especialista en coaching per a la salut i el benestar i en conciliació de la vida professional i personal. Ha estat degà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i vicepresident segon del Consejo General de la Psicología de España i membre de la International Society for Coaching Psychology.
A continuació ens ofereix la seva visió sobre aquests sis anys al capdavant de la Fundació.
– Quina valoració feu d’aquests sis anys com a president de la Fundació Congrés Català de Salut Mental? Quins trets destacaríeu d’aquest període?
Han passat sis anys des de l’inici de la meva presidència a la Fundació Congrés Català de Salut Mental. La pandèmia per covid ha estat un esdeveniment molt significatiu dels darrers anys, especialment perquè la salut mental de la població ha patit considerablement. Però també és cert que en aquests anys hem consolidat projectes, n’hem iniciat de nous i hem intentat actualitzar l’estructura i els canals de comunicació i presència en la societat. La meva visió de la salut, i també de la salut mental és molt àmplia, lligada a molts factors que, des de la Fundació, sempre hem tingut i tenim presents. En aquest sentit, la nostra relació amb plataformes i organitzacions lligades a la defensa de la salut mental ha crescut. Estem molt vinculats i molt pròxims a aquestes organitzacions i, per tant, en els projectes que es posen en marxa procurem estar participatius. Aquesta seria una focalització molt més centrada en els interessos de la Fundació.
– Considereu que s’han assolit els objectius que, com a Junta, es van marcar fa sis anys?
Els objectius que la Junta tenia el 2018 són plenament vigents. Uns objectius com per exemple la idea d’integrar la visió del sector infància i adolescència en el conjunt de la salut mental o el fet de consolidar les relacions amb l’administració pensant en un model comunitari és present en l’esperit permanent de la Fundació amb relació a la defensa d’una atenció de la salut mental digna, pluridisciplinària, lligada al benestar de les persones, centrada en els protagonistes principals, cuidant els professionals i afavorint l’erradicació de l’estigma que envolta sempre les dificultats en salut mental.
Durant aquests anys hem avançat en predisposicions públiques per part de les administracions, però no encara al 100% pel que fa als resultats efectius. Alguns projectes, sobretot els més interns pel que fa a l’organització des de l’inici d’aquest mandat, han quedat aturats perquè les necessitats del col·lectiu han marcat les nostres accions. En canvi, s’han incorporat persones joves que estan a primera línia de diversos dispositius i serveis, la qual cosa ha impulsat noves accions i també importants reflexions sobre com orientar o dirigir la nostra fundació.
Continuem interessats en la incorporació de nous perfils professionals, tant pel que fa als socis protectors de la Fundació com en les relacions que podem mantenir amb determinats projectes. En aquest sentit, podríem parlar d’un projecte sobre urbanisme, habitatge i salut mental que hem començat al llarg d’aquest any 2024. El projecte pretén aglutinar diferents actors vinculats al disseny de les ciutats i dels espais comuns, dels serveis, els habitatges, etc. Tot aquest conglomerat, lligat a la idea de la salut mental. Un altre dels projectes, podríem dir d’enriquiment de la Fundació, és el de la infància i adolescència, lligat als problemes o dificultats que en aquests moments pot tenir aquest col·lectiu. Dins d’aquest àmbit, cal destacar la celebració, de manera periòdica, del Congrés Català de Salut Mental de la Infància i l’Adolescència i també el Congrés d’adults. De la mateixa manera, destacaria la participació de la Fundació en totes aquelles iniciatives que van sorgint com poden ser jornades, projectes, etc. Justament, a partir del darrer Congrés sobre el món digital i la salut mental, es va crear en el si de la Fundació un observatori sobre aquesta qüestió, amb totes les arestes possibles, prioritzant el focus en la població més jove.
– Un altre dels nous projectes, tot i que podríem dir que l’embrió fa molt de temps que està creixent, és el de la cultura, creativitat i salut mental.
Sobre aquest últim projecte, com preveu la Fundació que la cultura i la creativitat pugui contribuir a l’enfortiment de la salut mental?
Estem preparant, per al 2025, un congrés sobre aquest tema que integri tots aquells aspectes que ens semblen importants de la cultura i de la creativitat lligada a l’art, però també a la creació d’iniciatives respecte a la salut mental. Volem obrir un espai, que no acabarà amb la celebració del Congrés, sinó que esperem que continuï amb una producció interessant d’aquestes qüestions. No volem només donar veu als artistes vinculats a la xarxa de salut mental, que és un tema històric de la Fundació, sinó que volem fer un pas més enllà i donar tota la importància que es mereix un projecte com aquest.
Volem arribar a un públic més jove que comença a ser rellevant en les decisions que es poden prendre sobre salut mental en el seu sentit més ampli
– Per acabar, hi ha algun altre aspecte que vulgueu destacar d’aquests sis anys de mandat?
Sí, voldria destacar dos aspectes més. Un és el de la comunicació. Hem fet, i estem fent, un esforç per millorar la comunicació de les nostres accions, de les nostres reflexions i de les nostres posicions. Les xarxes socials són avui en dia un dels vehicles més factibles de comunicació i, per tant, vam considerar necessari fer aquest esforç. No estem inventant coses, sinó intentant que allò que fem es vegi molt més i arribi on ha d’arribar. I un altre objectiu, lligat amb aquest tema, és precisament arribar a un públic més jove que comença a ser rellevant en les decisions que es poden prendre en els dispositius de salut mental en el seu sentit més ampli. És a dir, salut en general, serveis socials, salut mental, educació, etc.
I, per últim, un altre tema cabdal, liderat pel nostre Comitè d’Ètica Assistencial, però que transcorre transversalment per tot el Patronat de la Fundació, és el de l’ètica i els drets humans, en especial el de les persones afectades per dificultats en salut mental. Pensem que aquest capítol, que ja existia a la Fundació, està creixent i mereix que li donem una visió amb més potència i més presència en determinades situacions que es plantegen avui en dia en l’assistència i en l’atenció a les persones. Per tant, aquests serien els punts d’actualització de la nostra feina com a Junta i com a Fundació.
