Jornada “El diagnòstic en salut mental: usos i experiències”
Barcelona, 8 de novembre de 2024
Reprendre avui la qüestió del Diagnòstic comporta a endinsar-se en un dels conceptes clau i majors de la teoria i la pràctica de la salut mental.
La seva llarga història explicita per una banda el sinuós i treballós recorregut que ha experimentat al llarg del progrés en ciència i coneixement; per l’altre posa de manifest l’exigència pràctica i ètica que les dolències, patiments i malestars en salut mental requereixen per ser abordats sigui quin sigui el punt de vista del clínic. A l’actualitat, enquadrada principalment dins dels sistemes genèrics de salut, el diagnòstic en salut mental pateix de manera significativa la influència i el poder de la medecina experimentalista i anomenada científica i la pràctica reduccionista que comporta a l’àmbit que ens ocupa.
Així veiem com els inventaris de símptomes establerts i d’ús gairebé generalitzat donen arguments e indueixen la “protocolarització” del dolor i patiment que aporta el pacient, reduït d’aquesta manera a una brutal cosificació i a esdevenir subjecte passiu (i pacient!) del seu tractament, principalment -seguint aquesta lògica- farmacològic o d’intervenció física. Tanmateix, altres punts de vista que sostenen i entenen la salut mental articulada a la naturalesa relacional constitutiva de l’ésser humà conviuen també a la nostra Xarxa pública de Salut Mental, majorment en els dispositius comunitaris, no hospitalaris. I per cert, i en conseqüència, no sense conflictes amb el discurs dominant, conflictes que envaeixen de manera variada i heterogènia l’activitat dels professionals ja que, per altra banda, tothom és conscient de la necessitat d’establir un bon diagnòstic.
Constatem els efectes de la medicalització extensiva al que la deriva del poder i discurs biomèdic sotmet a les persones i col·lectius (siguin infants, adolescents, adults, gent major…). Constatem abusos i usos fraudulents del diagnòstic en salut mental amb efectes sovint molt nocius pel directament afectat, el seu entorn i família, amb conseqüències a vegades greus i de llarg abast.
A la jornada s’han abordat totes aquestes qüestions sense defugir el debat ètic i els interrogants i incerteses que comporta. Actualment s’està començant a introduir el punt de vista dels drets dels pacients i la seva participació activa en el maneig de la informació clínica i la corresponent presa de decisions. Tot això configura una gran complexitat que vam sotmetre a reflexió i debat amb els participants a la Jornada.
