Jornada “Propostes per millorar el benestar emocional dels joves adults en la societat digital: reptes de futur, factors de risc i de protecció”
Aula Magna – Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
Barcelona, 29 de novembre de 2024
Des de principis del segle XXI, diferents investigadors socials estan creant un nou camp d’estudi al voltant de la joventut adulta. Aquest l’impuls prové de l’allargament entre l’inici de la pubertat i l’acompliment de les expectatives respecte als rols adults com la independència financera i la formació d’una família.
El psicoanalista Ericson va definir les diferents etapes vitals i els assoliments que havien de consolidar-se en cadascuna. La intimitat en les relacions enfront de l’aïllament seria el que caldria assolir en aquesta etapa i s’aconsegueix a través del tracte amb les amistats, el cultiu de l’amor i el companyerisme. Cada trànsit d’etapa genera un impacte emocional i no és infreqüent que a l’entrada a l’edat adulta es desencadenin crisis psicològiques de gran intensitat.
Podríem acotar aquesta etapa en una franja d’edat que va dels 18 fins als 27 anys, coincidint actualment amb el que s’ha vingut a denominar generació Z. És un període en que la persona s’insereix en una activitat laboral i/o en estudis universitaris. La maduració personal es planteja davant de reptes importants com són la consolidació de la capacitat d’afrontament davant les frustracions, la identitat sexual, la gestió emocional de les relacions amb els altres, amb el propi cos i amb la realitat social. En diversos aspectes la realitat social actual és inquietant i plena d’incerteses, que poden provocar una visió negativa respecte al futur personal i social.
Tots aquests factors estan mediatitzats actualment per la immersió en el món digital. L’adult jove ha de gestionar de forma més consistent la seva relació amb l’entorn digital i les seves potencialitats i riscos, atès que l’ús excessiu de la tecnologia digital pot comportar el desenvolupament d’una dependència cap a certes activitats com apostar, veure pornografia, comprar, videojocs, xarxes socials. Es tracta d’activitats que inicialment són generadores de plaer i a mesura que el subjecte augmenta el temps i la intensitat amb el que s’involucra en l’activitat, aquesta deixa de ser una forma d’entreteniment per convertir-se en una necessitat compulsiva.
L’ús problemàtic o additiu de les tecnologies digitals pot alterar significativament l’estat d’ànim, les relacions familiars, de parella i amb amistats, el rendiment acadèmic o laboral o inclús l’economia personal. Això no és una qüestió menor, atès que la facilitat d’accés online ha comportat un augment significatiu de la prevalença de problemàtiques relacionades amb la tecnologia (Blasco et al. 2022) en l’adolescència i més enllà.
En aquesta jornada s’ha reflexionat sobre les condicions i propostes per tenir cura de la salut mental i promoure el benestar emocional. La Jornada va estar dividida en tres blocs:
CONFERÈNCIA
Jordi Mas es va presentar com algú que no és expert en el tema de salut mental i digitalització. Des del seu ampli coneixement en recerca i gestió científica va aportar la cerca de la informació que havia realitzat per a la conferència, desgranant dades molt interessants i un seguit de conceptes fonamentals. Va posar en relleu que en un moment tan incert com l’actual on circulen moltes falsedats, cal el rigor en l’aportació de dades. Ara bé, cal defugir les certeses absolutes i admetre que la ciència accepta el dubte i es basa en el pensament crític.
La presentació de Jordi Mas va estar dividida en diferents apartats: El cervell, l’òrgan encara desconegut. La irrupció de la tecnologia digital a les nostres vides. L’impacte de la tecnologia a la salut mental: tenim totes les certeses? Causalitat i correlació. Joventut i salut mental. Riscos i oportunitats. La intel·ligència artificial i la salut mental.
Com a resum final Mas va proposar els següents conceptes:
1. Davant un món complex calen enfocaments multidisciplinaris.
2. La tecnologia digital depèn de les dades amb què l’alimentem, que poden ser de major o menor qualitat. Cal evitar deduir correlacions espúries i cal fer ciència amb rigor.
3. El pacient ha d’estar al centre del sistema de salut i estimular la seva participació i cocreació de respostes.
TAULA 1: LA VISIÓ DELS JOVES
En aquesta taula hi va haver tres comunicacions fetes des d’experiències i visions diverses i complementàries el que va permetre tenir una panoràmica àmplia. Nacho Roura es presenta com a divulgador en les xarxes de temes de neurociència i salut mental no lligat a cap institució. La diferència amb un influencer és que no busca guany econòmic de les seves entrades. Intenta desemmascarar tòpics falsos i banals, i vol suscitar interès perquè la gent vulgui dirigir-se a les fonts d’informació rigorosa. Es proposa no banalitzar els problemes, evitar els autodiagnòstics, la patologització i l’atribució individual dels malestars amb el biaix biomèdic. No és fàcil exercir de divulgador amb els joves atesa la immediatesa que predomina en les xarxes, però ell creu que és possible fer-ho amb rigor i tractant d’ajudar a les persones.
Judit Solans ofereix la seva experiència vital lligada en part a les xarxes i al seu rol de creadora de continguts. No té embuts per dir que ha passat per èpoques difícils i que les xarxes poden ser tòxiques i pernicioses sobretot per qui es compara de forma negativa amb els que presumeixen. A ella li va passar, però amb ajuda, va prendre consciència i va aconseguir canviar la perspectiva. Ha creat un espai digital on parla de forma natural i sincera de vivències personals. Ofereix un espai de trobada i suport mutu obert i no institucional que resulti sanador.
Lucía Aliagas com a membre de Joves de CCOO defensa que sovint els problemes psicològics tenen una arrel en els malestars relacionats amb les carències de tot tipus i especialment en la precarietat laboral i habitacional. La realitat laboral en els joves és sovint adversa pel que fa a salaris, temporalitat, demanda de disponibilitat completa i relacions inadequades. La visió sindical posa en evidència aquestes situacions i tracta de lluitar per millorar. La manera d’arribar als joves és en gran mesura a través de les xarxes socials i d’internet. És important fer divulgació dels drets socials a les xarxes i oferir suport psicològic col·lectiu.
TAULA 2 APORTACIONS DES DE L’ESTUDI I LA RECERCA
José Ramón Ubieto parteix de la constatació que vivim en una època d’emergència social en què s’ofereixen respostes parcials i de forma accelerada sense aturar-se a pensar quines són les preguntes que hem de contestar. Constantment es busquen protocols i etiquetes per taponar els enigmes i complexitats de la vida. Les persones joves tenen sovint sentiments d’identitat evanescents. Falta esperit crític real. El problema afegit és que la incertesa respecte al present i el futur dura ja molt i creix la por junt amb reaccions violentes i xenòfobes. El 25 % de joves sobretot homes estan dins la bombolla de l’extremisme i són rabiosament antifeministes i això es propaga per les xarxes. Estem en l’època de l’excés, del frenesí, d’allò “híper”. Per altra banda, l’abús del mòbil té molt a veure en els nens i adolescents amb les condicions socioeconòmiques . Si els menors no tenen accés a fer extraescolars resten a casa sols amb el mòbil connectat.
Rosa Calvo va presentar diverses dades sobre l’ús i abús dels dispositius digitals posant l’accent en què cal delimitar la utilització per franges d’edat. Els adults no són prou conscients de la utilització excessiva que en fan i com això influeix en els fills. Les estratègies per controlar l’ús compulsiu haurien de pensar-se i pactar-se en el si de la família. Cal tenir en compte el potencial nociu pel que fa a l’augment de patologies i fins i tot de suïcidis en persones que tenen connexions molt llargues. Des del Col·legi de Metges s’ha publicat una guia sobre Protecció digital d’infants i adolescents amb recomanacions cap a administracions, desenvolupadors i famílies.
Gemma Mestre parteix de la seva experiència com a investigadora en addiccions comportamentals per parlar sobre el fenomen de la pornografia, que no està clarament definit i delimitat. En els adolescents aspectes com la curiositat, la pressió del grup, la cerca de plaer, la cerca de preferències sexuals i la gestió emocional en són determinants. En nens sol partir de troballes casuals i cal que sigui controlat per
l’autoritat legal en les plataformes. La pornografia té un potencial additiu en determinades persones amb trets en part similars a d’altres addiccions. Pot resultar distorsionador de l’activitat normal de la persona, convertir-se en obsessiu i provocar sentiments depressius importants. No té una entitat específica i s’engloba dins l’addicció al sexe. La pornografia està molt a l’abast a internet i podria contribuir a l’establiment de pautes agressives en les relacions sexuals.
Posteriorment a les intervencions es va gener un debat molt viu i enriquidor on les persones assistents van realitzar diferents aportacions molt interessants.
>> Consulteu el programa de la jornada
