La col·laboració de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates amb la FCCSM: una resposta inesperada i fructífera plena de dignitat
– Han trucat uns d’una fundació de salut mental.
– Ui, Ui, Ui, i què volen
– Bé que diuen que estan molt preocupats pel tema del refugiats que intenten arribar a Europa pel Mediterrani, pels camps de refugiats …
– Ja però, i perquè ens trucaven.
– Bé diuen que com que estan molt preocupats, volen fer alguna cosa.
– Ah, molt bé, i per què ens truquen.
– Jo tampoc ho entenc, diuen que hauríem de fer alguna cosa junts.
– Junts? i com dius que es deien.
– Ho tinc aquí apuntat Fundació d’alguna cosa…, Fundació Congrés Català de Salut Mental.
– Vaja quin nom més estrany, però tu creus que són seriosos?
Bé així va començar al 2016, una experiència que ens va servir a tots, als refugiats sense dubte, però també fonamentalment a tots nosaltres, que vam créixer i vam aconseguir abandonar, mentre va durar el projecte i l’aventura, el nostre petit “refugi” o reducte mental, creat per les rigideses de la nostre respectiva professió.
Què podien voler una colla de psicòlegs i psiquiatres de nosaltres? Què podien voler una gent dedicada a la ment, i especialment als problemes de la ment, de nosaltres que tant preocupats estem de les qüestions jurídiques, sense que aconseguim trobar el moment per preocupar-nos dels problemes de les ments: recordo que un de nosaltres va dir “ojo que potser aconseguiran que acabem preocupant-nos”.
Amb una certa desconfiança, ens vam endinsar en una sèrie de reunions amb una gent entranyable, humana i amb ganes de mobilitzar la sensibilitat de la societat, si més no la d’uns juristes a qui ens semblava molt estranya aquesta col·laboració entre branques, no enfrontades, però si allunyades permanentment davant dels problemes que afecten a la nostra societat. Els nostres col·legues de la FCCSM ho tenien més clar, la seva dedicació diària als problemes de la ment, els permetia tenir la paciència per saber que, la col·laboració entre diferents branques, visions i sensibilitats, acabaria donant fruits. Sabien el que feien, o al menys o podien intuir.
Realment van encertar. Van aconseguir que tots ens poséssim a treballar, van aconseguir que entre tots féssim néixer un projecte, que aprofitant els coneixements, les aportacions i les sensibilitats de cada una de les branques de coneixement que fins a aquell moment vivien aïllades, però sobretot, aprofitant la unió de tot això, va ser un projecte creatiu que ens va ajudar a enfrontar i a comprendre millor, la duresa d’un fenomen inhumà, que si existia, i segueix existint, és precisament per que el tolera la societat de la que formen part. Per aquest motiu primari, era i és, tan important prendre consciència i implicar-se, cosa que no haguéssim fet sols.
I s’ha de dir que com a conseqüència de la proposta, les ganes i l’empatia de la gent de la FCCSM, vam aconseguir, a més de fer diversos actes i jornades que van servir per la conscienciació social, vam acabar fent una actuació de les més originals, creatives, interessants i valuoses de les que s’han fet en els últims anys a l’àmbit jurídic, i que va consistir en plantejar un recurs excepcional davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en el que es demanava la nul·litat de l’informe Acord entre UE i Turquia que pretenia externalitzar a Turquia el problema i el patiment dels refugiats. Mes enllà del resultat del recurs, sempre difícil, l’actuació va ser de les més dignes que una societat podia fer, en front de la indignitat d’uns governs incapaços de demostrar la mínima empatia amb els més dèbils. Sempre agrairem a la FCCSM, però també enyorarem, el que vam fer aquells dies.
Andrés Pérez Subirana
President de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates del 2012 al 2017
