XX ANIVERSARI FUNDACIÓ CONGRÉS CATALÀ DE SALUT MENTAL
Àngels Vives Belmonte
Presidenta FCCSM (2000-2005 i 2014-2018)
El somni
Voldria explicar una petita història d’un somni. Un somni que va sorgir d’un petit grup. Un grup de professionals que formaven la Junta de la Secció de Psiquiatres del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
El somni va ser com crear un espai a on podíem pensar de nou i junts tots els implicats, què és el que en diem Salut Mental. Com pensar-ho? Des d’on? I com crear un espai per cuidar-nos.
I l’any 1995 va començar la gestació del que, més tard, l’any 2000 va néixer com a Fundació Congrés Català de Salut Mental. Tinc l’honor d’estar aquests vint-i-cinc anys involucrada en aquest treball per fer del somni una realitat transformadora.
Teníem present el que William Shakespeare ens diu: «La realitat està teixida amb els fils dels somnis».
La gestació
Va incloure un període de gairebé cinc anys, en què el grup inicial va recórrer a la cooperació dels altres professionals involucrats, treballadors socials, infermeres, psicòlegs, i més tard educadors socials. I va incloure a les persones ateses, a les famílies i a la ciutadania.
Any 1995-96. Les reunions, els grups de treball per la Jornada Preliminar, estaven constituïts per periodistes, juristes, arquitectes i urbanistes, filòsofs, literats, educadors, mestres, artistes i per descomptat tots els grups professionals de psicòlegs, treballadores socials, infermeres i metges. Després també educadors socials. I familiars i usuaris.
Teníem un interès polític de portar les nostres inquietuds a coneixement de les diverses conselleries, no només de salut, Presidència, Salut, Benestar Social, Treball i Ensenyament.
Any 1997. Primera Jornada preparatòria del Primer Congrés (1997), Primer Congrés Català de SM (1999).
El naixement
Any 1999. Primer Congrés Català de Salut Mental, plantejat des d’una interrogació Què és la Salut Mental?. En la SM tots som imprescindibles. Memorial Emili Mira. Premi Xarxart. Més de mil assistents.
El reconeixement
Any 2000 com a Fundació Congrés Català de Salut Mental, amb la constitució del Patronat, els Col·legis professionals com a socis protectors i la Junta. Una Plataforma durant un any va permetre el treball de transició.
La Fundació CCSM conté una estructura preciosa i en el seu ADN es preserven els seus valors fonamentals.
L’estructura fundacional es suporta des d’un grup de professionals cohesionats (Patronat i Junta) i de les cinc estructures col·legials que la sustenten. Aquesta idea embrionària, que té a veure amb una qüestió original, la salut és un tema grupal, col·lectiu, comunitari. No el podem pensar com un tema de diagnòstics.
Aquest ADN o els valors que determinen el seu fer es podrien resumir en:
- Acció de promoure transformacions i canvis
- Arribar a tots els implicats, a través de teixit capil·lar comunitari que aporti a la ciutadania un lloc a on compartir, expressar i comunicar amb d’altres. Debat.
- Espai multidisciplinari. Xarxart. L’art i la salut. Innovació. Rigor.
- Defensa de les bones pràctiques en l’atenció en SM. Compromís ètic.
Cohesió i cura dels professionals.
La feina feta i la que estar per fer
Anem ara cap al Setè Congrés. Fins ara ens hem ocupat de molts temes: les Fronteres del Psiquisme, La construcció de la cura, La crisi econòmica, Els fets migratoris i de refugi, el proper serà sobre les TIC i la seva incidència. També, en el seu moment, Jornades a propòsit de la guerra d’Iraq i la dels Balcans. També estem organitzant, amb els companys de la Xarxa d’Infància i Adolescència el Congrés Català.
Hem fet molta feina. I queda molta per fer.
He tingut l’honor de presidir en moments importants la gestació (1995-1999), el naixement (2000-2005) i en un període posterior (2014-2018) la Junta. Sóc molt conscient que la feina l’hem fet un nombre gran de persones. Sí que vull destacar en Lluís Isern, en la primera direcció de la Fundació i posteriorment i fins ara Víctor Martí, peça clau de la Fundació. També Montse Martínez Gobern com a Vicepresidenta i molt especialment Josep Clusa, president durant vuit anys de la Fundació. Ara Josep Vilajoana com a president i Ada Ruiz com a vicepresidenta. Un lloc especial per la Neus García com a secretària.
Ha estat important durant aquests vint anys el treball realitzat per totes/es els membres de les Juntes i del Patronat. Sé com han treballat, organitzant espais de reflexió davant de temes importants en cada moment.
Espais per acollir la por, la desolació, la pèrdua dels drets fonamentals de les persones.
Vull destacar els grups que al llarg dels anys han treballat, creant documents, portant a l’àrea política i a l’Administració les necessitats del col·lectiu.
El Comitè d’Ètica Assistencial (CEA), i els grups de treball abans i després dels congressos. També els que han seguit durant anys les seves reunions de treball: Grup de SM Comunitària, GIE- Grup d’Intercanvi i elaboració, Grup de reflexió per l’ús de psicofàrmacs (GRUP) i d’altres. El Grup de Pensadors, que fa deu anys que està actiu i molts altres grups de treball que han involucrat centenars de professionals i milers d’hores de treball.
Aquesta és una història que volia explicar en un moment social difícil. La crisi de la COVID-19, amb pèrdues de moltes vides i amb molt de patiment. Caldrà pensar-nos de nou.
