La Fundació tingué el seu origen en la iniciativa d’un grup de professionals: David Clusa, Enric Falo, Daniel Garcia Tarafa, Ramón Martínez-Remacha, Lluís Mauri, Ada Ruiz i Àngels Vives qui fou l’ànima i líder, membres de la Junta de la Secció Col·legial de Psiquiatres del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), en la Barcelona post-olímpica. Estàvem a la darrera dècada del segle i a Europa es vivien profunds canvis socio-polítics amb la desaparició de la URSS i del teló d’acer, la caiguda del mur de Berlín i la guerra dels Balcans. Es signaven els acords per a la Unió Europea, de la que Espanya ja era membre de ple dret, amb un espai sense fronteres per als ciutadans europeus i amb una moneda única. El món havia entrat en la era post guerra freda: liberalisme econòmic, capitalisme i democràcia eren conceptes òmnibus intercanviables i d’èxit. Els països asiàtics, entre ells la Xina, donaven senyals d’atracció econòmica i de capacitat de mercat. A Sudàfrica s’apartava finalment de l’apartheid; Somàlia estava en guerra; i a Ruanda es vivia l’horror dels horrors.
A Espanya, La Ley General de Sanidad de 1986 havia establert la plena integració de les actuacions relatives a la salut mental en el sistema sanitari general i la responsabilitat de la gestió sanitària passava a ser de les comunitats autònomes. A Catalunya s’havia anat implementant una Xarxa de Serveis d’Utilització Pública per a la Salut Mental com a resultat d’una complexa Reforma Psiquiàtrica que es vivia amb ambivalència: s’havia incrementat, universalitzat i millorat l’oferta assistencial, però era clara la seva insuficiència i precarietat. Importants desenvolupaments científic-tècnics i de pensament permetien apropar-se amb més profunditat al coneixement del SNC; estàvem en la denominada dècada del cervell, una iniciativa molt sorollosa de l’Institut Nacional de Salut Mental dels EUA que va promocionar una nova disciplina-paraigües, les Neurociències. La informàtica suportava sistemes de processament i acumulació d’informació i avançava en sistemes de comunicació global.
En aquest context, el grup de professionals es va plantejar la necessitat de pensar sobre quins eren els determinants de la salut mental i com es podia incidir en la seva promoció; com s’entenia i identificava el sofriment mental; que era l’atenció i la cura en salut mental; i qui, com i on es feia o es deuria fer. Es partia de la necessitat de obrir-se al debat multidisciplinar, tenir present els criteris ètics en el treball assistencial i fer atenció també a la cura dels professionals. També es partia amb l’aspiració de penetrar dins l’àmbit de les polítiques públiques.
Coincidien en el temps dos importants aniversaris referents a la conceptualització de la salut. Es complien cinquanta anys de la declaració de la OMS de l’any 1946: “ La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament la absència d’afeccions o malalties”. Feia 20 anys de la celebració, a l’any 1976, del Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana on es va definir la salut com “Una manera de viure autònoma, solidària i joiosa”. El Novè Congrés havia tingut lloc al 1936, quaranta anys abans.
Amb l’ambició de treballar per una conceptualització actualitzada de la salut mental, s’arribà a la idea d’organitzar un Congrés Català de Salut Mental (CCSM). Es tractava d’oferir un espai de pensament amb una visió amplia, transdiciplinar, integradora i recíprocament enriquidora per compartir aquesta ambició, donant entrada i paraula a la diversitat de la comunitat. Es precisava de la participació de diferents actors: representants de la diversitat professional vinculada a l’atenció als problemes de salut mental; i altres professionals de la salut i del mon socio-cultural, educatiu, del pensament i de les ciències aplicades; des de la filosofia i la física teòrica fins l’urbanisme i la ecologia, incloses les persones i famílies afectades per problemàtica específica de salut mental. Tota una aportació de mirades complementàries i entenedores de la complexitat, més enllà de l’estricte camp dels especialistes en problemes de Salut Mental.
D’aquesta forma, arrenca l’organització de unes jornades preliminars, preparatòries per un primer congrés, i s’involucra a 80 participants, de procedència diversa i multidiciplinar, intentant aplegar el màxim de sensibilitats, organitzats al voltant de quatre Grups de Treball. Aquest inicis de treball grupal va marcar la forma d’abordar la tasca de preparació dels congressos per el futur; amb un mètode que permet la implicació de professionals diferents, inclús que treballen des de paradigmes allunyats, en la recerca comuna de respostes a allò que es demana, i que en aquestes primeres jornades fou una aproximació al concepte de Salut Mental (SM).
Les Jornades Preliminars es celebraren al COMB el 30 i 31 de maig de 1997 amb la presentació per part de membres dels grups de treball dels continguts que havien estat debatuts en diferents reunions de discussió i intercanvi entre octubre de 1996 i febrer de 1997.
Quatre Taules recollien els focus del grups de treball: Models teòrics en SM; Teixit social i pràctiques assistencials; La dimensió ètica; La formació, docència i recerca.
Cal destacar la proposta de modificació de la definició de salut del X Congrés de Metges i Biòlegs, en què la capacitat d’autonomia inclouria “formes madures de dependència”; la solidaritat “el reconeixement de la diferència; i l’estat joiós “un estat fluctuant de benestar-malestar entre límits tolerables”.
Les conferències: Cultura della salute, G Harrisson. La investigación y la docencia en Salud Mental en los paises y sectores del Imperio finisecular, J Tizón; Cerebro-Mente: Interconexiones inferidas de los conocimientos neurocientíficos actuales, F Mora. La crisis de identidad del psiquiatra en relación con los nuevos sistemes de gestión (“Managed Care”), J Guimón.
En aquestes Primeres Jornades ja es manifestà el desig de rescatar la memòria del Dr. Emili Mira i Lopez i retre-li homenatge com a persona profundament compromesa amb la democràcia i com a professional competent que ja en el seu temps va posar de manifest la perspectiva multidimensional des de la que cal abordar les qüestions relatives a la salut.
A partir d’ací, el grup impulsor de la convocatòria del 1r Congrés Català de Salut Mental amb ambició de continuïtat va fer una proposta de col·laboració estable amb altres grups professionals i es va signar un conveni intercol·legial que incloïa el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, el Col·legi Oficial de Diplomats en Infermeria de Barcelona, el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i el Col·legi de Diplomats en Treball Social de Catalunya; d’aquesta forma es constituïa la Plataforma Congrés Català de Salut Mental, a fi d’organitzar conjuntament el 1r Congrés Català de Salut Mental.
El 1r Congrés Català de Salut Mental – Memorial Emili Mira es va celebrar al COMB els dies 18, 19 i 20 de febrer de 1999 amb el lema “En la salut tots som imprescindibles”.
La Fundació Congrés Català de Salut Mental, es constituiria a l’any 2000 sota la conducció inestimable del Sr. Agustí de Semir i amb la participació dels quatre col·legis professionals signants del conveni com a Socis Protectors.
