Salud mental y comunidad: el valor de la ciudadanía

Entorn d’aquests quatre eixos centrals es varen donar riques aportacions sobre la construcció de la salut, la ciutat com a espai públic on exercir la ciutadania social com una aventura de llibertat, la visió i accions per a la promoció de la salut mental des de la salut pública i per acabar analitzant l’impacte de la globalització i la crisi en els drets de ciutadania. 

En estreta consonància amb els temes tractats, el Congrés va rendir homenatge a Agustí de Semir,  advocat i un gran humanista de qui es va destacar el tracte exquisit que sempre tenia amb totes les persones, demòcrata de soca-rel i gran lluitador pel reconeixement dels drets a tota la ciutadania.

Així mateix el memorial es va centrar en una treballadora social que havia dedicat la seva vida de manera incansable a defensar especialment els drets de les persones vulnerables per patir algun tipus de trastorn mental: Rosa Roca i Soriano. 

Una altra característica del seu perfil era que havia defensat sempre un treball marcadament interdisciplinari. En la preparació de la seva glossa per presentar el memorial hi varen participar companyes que donaven fe d’aquesta complementarietat de les disciplines, volem remarcar especialment la participació activa de la Roser Perez-Simó amb qui havien treballat juntes molt de temps, que va ser homenatjada al V Congrés i que ara malauradament ja no està entre nosaltres.

Tanmateix cal destacar que aquest Congrés va posar especial èmfasi al paper de les persones professionals del treball social ja que en aquella ocasió el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya va ser qui liderava la seva organització. Cadascun dels primers quatre congressos es varen organitzar de manera rotatòria per part dels diversos col·legis patrons. 

A partir d’aquell congrés, això ja va canviar, esdevenint  la seva organització més coral i interdisciplinària per part de totes les disciplines representades en la Fundació.

Per acabar, val la pena recuperar una de les darreres paraules que va pronunciar Alain Touraine a la cloenda del congrés que ens va dir: Els drets humans no tenen més fonament que els drets dels éssers humans a construir les seves vides i relacions socials basant-se en el requisit fonamental de ser lliures, és a dir, donar prioritat a una imatge de si mateixos que domina els determinants socials. Ben segur que ara passats onze anys també les podem fer nostres.