S’afegeix a la nostra celebració de 20 anys d’existència un fet que marcarà aquest any, 2020, i probablement força més anys, amb unes emocions tenyides de dolor, perplexitat, por, tristesa i en definitiva del més profund sentit de fragilitat: la pandèmia de la Covid-19.
Recordo que mesos abans de la constitució de la Fundació (14 de setembre 2000) es va celebrar una jornada sobre la guerra (2 de juliol 1999), amb la mirada posada a Sarajevo, ciutat que, per a la majoria de ciutadans europeus, i especialment per als barcelonins, va entrar sobtadament en un conflicte bèl·lic de dimensions terriblement destructives.
Les guerres a Palestina, i en general a l’Orient, als Balcans, a l’Afganistan són presents al segle XX i es filtren, d’una manera o altra, en aquest segle XXI.
Però just a les acaballes de 2019, a la Xina, en una ciutat concreta, amb gairebé 15 milions d’habitants, esclata una amenaça que els científics de la salut pública ja havien advertit: El coronavirus Covid-19.
I dos mesos després, aproximadament, l’amenaça es converteix en fenomen epidemiològic i comença un recompte macabre d’infectats per milers i morts per centenars.
La fragilitat i la mort ocupen l’escenari i els governs es posen, de diferents maneres i en tot el món, a dictar mesures per fer-hi front.
I aquí vull tornar al nostre 20è aniversari.
Si entenem la salut mental d’una manera àmplia, i el conjunt de l’entitat em sembla que així ho entén, sabem que les guerres, la violència contra les dones, la fam, la pobresa, la migració forçada, tot allò que representa la injustícia, la infelicitat i en definitiva el mal té unes conseqüències devastadores en la salut mental de les persones i els grups.
No és l’única causa de malestar, però les seves dimensions solen ultrapassar les que provoquen altres situacions, també molt rellevants, com l’assetjament laboral, els desnonaments i molts d’altres que coneixem diàriament en qualsevol latitud.
Conec la Fundació des dels seus inicis, encara que no sempre he estat directament implicat en les seves múltiples activitats, a part dels successius congressos, que en aquest mateix document es reviuen. I això es fa buscant precisament conèixer quin ha estat el seu efecte social, en la salut i el benestar, a través dels diferents grans temes estudiats i debatuts interdisciplinàriament.
És un balanç dels efectes, dels resultats, de la impromptu que el debat i les propostes de tants professionals produeix, o no, en la societat i en els seus dirigents polítics, especialment en relació amb la salut mental.
Després d’aquests vint anys de treball, podem seguir afirmant que les condicions de vida de les persones, el seu barri, el seu habitatge, les seves condicions de treball, la seva formació, la seva estructura familiar, en fi, el seu paisatge vital és una marca molt forta per a la seva salut mental.
Durant aquests vint anys diverses persones, algunes de les quals ja no són entre nosaltres, han portat la visió de la Fundació allà on ha estat possible arribar, i de vegades, una mica més enllà. Així doncs, vull compartir dues qüestions per tancar aquesta presentació:
La primera, el meu agraïment al seu esforç, que ens ha permès ser avui aquí.
La segona, el meu desig de convertir el que per a mi és un honor inqüestionable, presidir la Fundació, en resultats tangibles respecte consolidar el seu paper en l’àmbit de la salut mental, en estreta relació amb aquells àmbits que participen de la influència en la salut, àmpliament considerada, de les persones.
Dr. Josep Vilajoana i Celaya
President de la Fundació Congrés Català de Salut Mental
Barcelona, maig de 2020
