L’any 1996 el Dr. Isern, en Lluís Isern, em va convidar a participar en un grup que estava preparant el que seria el 1r Congrés Català de Salut Mental, que tractaria el tema “Què és la Salut Mental?”, des d’una perspectiva interdisciplinària y comunitària. La proposta em va semblar molt interessant, i des del primer moment vaig col·laborar intensament.
De l’època de la Plataforma, previ a la constitució de la Fundació, que en Lluís Isern va liderar amb molta energia, convicció i empatia recordo: les Jornades Preliminars en les s’anaven perfilant les característiques i continguts de la futura fundació. El 1r Congrés, integrant diferents disciplines, en el que va participar entre d’altres el Dr. B. Saraceno, amb un impacte ideològic important, i en el que l’Agustí de Semir, assessor i impulsor convençut del projecte de la Fundació, va dir a la cloenda: “El camí es fa des del present, tenint com horitzó la utopia inassequible”. La Jornada “El per què de la guerra?”. La signatura dels quatre Col·legís professionals, que em va semblar un fet molt excepcional i la creació de la Fundació CCSM amb unes bases programàtiques molt ben definides.
En tota la trajectòria de la Fundació els grups de treball han estat en certa manera els espais de gestació de noves idees i propostes. Des de l’inici el “meu grup” ”Conceptualització de la Salut Mental”, que liderava des de les Jornades preliminars el Dr. Clusa, va tenir una continuïtat regular en la preparació de tots el congressos, i va ser un espai molt productiu i valorat per tots els seus membres. Els congressos, cada un d’ells amb temes rellevants i innovadors per la forma de reflexionar sobre la SM i la seva atenció, fins arribar al últim: “Migracions, Exili i Refugi. Drets Humans i Salut Mental”, impressionant pel contingut i pels exemples, i amb un sentit homenatge a Pep Clusa, una part de l’ànima de la Fundació.
Els presidents de la Fundació dels primers 20 anys, la Dra. Àngels Vives i el Dr. Josep Clusa, cada un de manera diferent, han estat extraordinaris, valents i utòpics, dins el projecte que la Fundació havia dissenyat. Ben coneixedors de la realitat de la SM a casa nostre i amb una gran experiència de lluita per millorar l’atenció des dels propis centres, ideaven nous temes i perspectives per les activitats de la Fundació, i la representaven significativament en espais de la vida política, professional i social. Al mateix temps, en les múltiples reunions i comitès, la seva capacitat comunicativa i relacional, facilitava solucions efectives en el devenir de l’entitat. Ells i molts dels patrons han contribuït, durant vint anys, a desenvolupar els objectius i els ideals de la Fundació, a través de la organització de Jornades, Grups de Treball, publicacions i col·laboració amb diverses entitats, entre moltes altres activitats.
Victor Marti, expert en SM i director de la Fundació, és la figura estable, acollidora, respectuosa i pràctica que, algunes vegades, en les discussions i valoracions de temes, objectius o enfocaments dispars o reiteratius, ajuda a “tornar al mon real” i allibera de la toxicitat d’algunes situacions. Ell és l’eix de l’estructura administrativa i de gestió de la Fundació, secundat per la Neus Garcia.
La Fundació, des de que la conec, m’ha agradat, perquè no ha estat mai gaire “institució”, en el sentit de que ha anat acomplint els seus objectius de manera eficient i amable, defugint excessives normes i rigideses, estalviant als seus membres informacions i consultes innecessàries, o creant situacions de competitivitat. D’aquesta manera la capacitat de treball, el reconeixement mutu i l’amistat han marcat la dinàmica de les relacions.
L’immens treball realitzat durant aquests 20 anys queda recollit en molts actes i documents de la Fundació, i molt especialment, en l’impacte que ha tingut en les nostres vivències i records, i en el goig d’haver participat en aquest projecte que, de ben segur, ens ha nodrit i vinculat amb més salut i compromís amb la realitat de la Salut Mental.
Teresa Rossell
Patrona de la Fccsm
