La situació actual d’emergència sanitària pel covid-19 està tenint un impacte enorme i a diferents nivells. A la incertesa de la seva evolució epidemiològica s’afegeix la inquietud per la situació econòmica relacionada amb el confinament aplicat per controlar-la i que comporta un canvi radical d’hàbits i de formes de relació.
Ja en altres epidèmies anteriors com també en l’actual pandèmia a la Xina, s’ha comprovat una incidència considerable de transtorns d’ansietat amb diferents intensitats. La preocupació lligada a la pròpia salut i a la dels familiars o amics pot generar por i esdevenir pànic, quan concorre una pèrdua de vincles socials i existeix un sentiment de desemparament. Aquestes vivències poden tenir un impacte sever en persones vulnerables o quan s’acompanya de dols per pèrdues sobtades de familiars i sense possibilitat de comiat. Les conseqüències en l’equilibri psíquic poden ser més duradores i derivar fins i tot en trastorns per estrès posttraumàtic.
Les recomanacions preventives bàsiques per tal de minimitzar els riscos són:
- Estar informats a través de canals fiables i contrastats sobre els dispositius d’ajuda, així com sobre l’evolució de la pandèmia i les mesures preventives, evitant la sobreexposició contínua a les notícies i la connexió permanent als missatges de les xarxes socials.
- Cuidar les relacions familiars dins de la llar i a través de la comunicació telefònica o sistemes on line amb les persones estimades, especialment aquelles que poden sentir-se més desvalgudes.
- Normalitzar i contenir els sentiments de neguit, de frustració i de ràbia, gestionant-los a través de rutines quotidianes alternades amb diàlegs constructius, exercicis gimnàstics i activitats creatives conegudes o extretes de la informació a internet.
- Cuidar la son i practicar la relaxació a través de l’escolta de música tranquil·la i la respiració compassada.
Els professionals sanitaris de primera línia estan suportant una pressió considerable, que està posant a prova la seva salut tant en el seu vessant físic com mental. Gràcies a uns valors ètics sòlids i al suport mutu, poden anar sostenint una tasca molt difícil. El reconeixement de la comunitat és un gran suport, que cal seguir mostrant contínuament.
Així mateix, professionals de la cura de la gent gran, dels discapacitats, de persones sense llar, mitjançant un gran esforç aconsegueixen mantenir la qualitat humana de la seva feina. Cal garantir condicions segures de treball i donar suport institucional a una tasca tan important.
I no ens podem oblidar d’altres persones sovint poc valorades com les treballadores de botigues de queviures, que sostenen també la vida social en aquests moments crítics i que mereixen rebre un bon tracte i poder treballar en condicions segures.
Els professionals de la salut mental i de l’àmbit social coneixem bé l’impacte de situacions adverses en el psiquisme. La nostra tasca és l’ajuda i assessorament als professionals de primera línia i l’assistència en condicions complicades als pacients amb problemes mentals. Les tecnologies digitals han obert possibilitats de cura a bastants d’aquests pacients, que ara poden ser de gran utilitat.
La FCCSM ha tingut sempre una visió preventiva, interdisciplinària i comunitària de la salut mental. En els moments actuals és més important que mai ajudar a protegir-la i donar esperança per no arribar emocionalment exhaustes al final de la fase aguda de la pandèmia. D’aquesta manera es podrà defensar activament amb arguments contrastats la reorientació del model socioeconòmic i cultural actual cap a la cura de les necessitats de les persones i al desenvolupament de les seves potencialitats en la línia de la definició de la salut mental que proposa la OMS.
