Nouvinguda a la Fundació, em demanen que confegeixi un text sobre la mateixa amb motiu del 20è aniversari… Quina contradicció! Coneixedora del treball de la Fundació dins l’àmbit de la salut mental en qualitat d’assistent a trobades científiques organitzades en el decurs del temps, i membre del Patronat des de l’any passat, el meu camí dins l’entitat és, però, breu i escàs en experiències compartides. Conseqüentment, aquest encàrrec em pesa, no sóc gaire amiga dels homenatges i em capfico pensant què puc dir d’autèntic. Com fer perquè no soni buit i alhora caracteritzar en poques paraules una llarga trajectòria des d’una trajectòria personal de poc recorregut a la institució.
Doncs bé, resulta que la major carència esdevé el millor aliat, perquè tot cavil·lant sobre les raons i motivacions d’aquesta tasca que m’han encomanat, em trobo pensant que justament aquesta és una de les característiques de la Fundació: la capacitat per acollir allò que es nou, d’interessar-se amb curiositat autèntica pels fenòmens socials d’aparició recent i la seva relació amb la salut mental; una història d’obertura al coneixement i de responsabilitat social corroborada per la natura de les qüestions tractades als diversos encontres durant aquests 20 anys d’història. Entenc també que hi ha un desig de fer viure aquest projecte, un compromís perquè transcendeixi les individualitats, perduri al llarg del temps, tot fent confiança i involucrant les professionals que ens hem incorporat recentment amb una acollida càlida i estimulant.
Aquest caràcter distintiu de la institució es reflecteix igualment en la manera de reflexionar, d’incloure, i en l’esforç per continuar pensant tot i que les condicions no siguin les més adients. La temàtica del proper congrés, Societat digital i Salut mental, em sembla una aposta per acompanyar el devenir social amb l’exercici del pensament malgrat la velocitat dels canvis que ens travessen. Com a tema d’elecció potser no era original, però necessari. Actualment ja no és necessari, sinó indispensable. I adverteixo el compromís del grup amb aquesta comesa malgrat els inconvenients del moment que estem vivint, l’esforç d’adaptació, i cert plaer de descoberta. Alhora, em pregunto què pot donar de sí el desenvolupament d’aquest projecte -l’organització del congrés sobre Societat digital i Salut Mental- en les circumstàncies actuals, ja que implica unir la voluntat de rigor i creativitat en l’anàlisi d’una matèria amb l’experiència pràctica de tots els participants que ens hem convertit en subjectes d’experimentació en temps real.
En un context de canvi a nivell global, amb transformacions que afectaran substancialment la nostra manera de viure, pensar i sentir, agraeixo especialment la sort d’integrar-me en aquest moviment de renovació interna de la Fundació i de començar a formar part d’un grup humà cohesionat per la voluntat de reflexió i acció sobre la realitat incerta que vivim.
Soledad Bermann
Membre Patronat Fccsm
